Disseny eslau meridional “Top” (Canó)
En la tradició eslava meridional, l'iconografia de la torre canvia de l'arquitectura a l'artilleria. Com que la peça es diu Top (que significa “canó”), molts dissenys regionals, com el famós joc de Subotica, abandonen els merlets tradicionals d'una torre de castell. En canvi, la peça adopta una forma cilíndrica o cònica amb una part superior còncava, en forma de copa, que recorda la boca d'un canó. Aquesta evolució reflecteix les capes lingüístiques i culturals úniques dels Balcans, on les influències turques, eslaves i austrohongareses sovint donen a les peces noms dobles, com ara Top i Kula (Torre). Aquesta intersecció cultural destaca com l'escacs serveix de pont entre diferents èpoques històriques i societats.
Torre de Nishapur (Rukh)
Aquesta peça de pedra de Nishapur és un rei antic, originalment conegut com a Rukh. Tot i que sovint s'atribueix erròniament la part superior partida de l'alfil modern als defens de les peces d'elefant antigues, en realitat era el rei tradicional el que presentava aquesta obertura prominent entre dues vores altes. Aquesta silueta en forma de V era una representació abstracta d'un carro, que destacava el llenguatge de disseny geomètric que definia els primers jocs d'escacs perses i mediterranis.
ŞAHÎ peça de rei establerta: Shahrukh
Shahrukh, anomenat en honor del fill del comandant i mestre d'escacs Tamerlà, significa ”Governant, Mestre i Majestuós dels torres”. Shahrukh es va convertir en un important mecenes de la ciència, la cultura i l'art. El terme “Rukh” significa carro de guerra i va evolucionar cap a “roca”, que significa torre en espanyol i italià, fet que va influir en el disseny de les peces d'escacs. Aquesta peça ha estat històricament anomenada carro de guerra, torre, vaixell i canó. La peça de Şahruh incorpora les rodes giratòries d'un carro de guerra, els maons d'una torre, el canó d'un vaixell i l'àncora d'un vaixell.
