{"id":756,"date":"2026-02-21T09:44:01","date_gmt":"2026-02-21T09:44:01","guid":{"rendered":"https:\/\/shatranj.art\/?page_id=756"},"modified":"2026-03-02T06:56:13","modified_gmt":"2026-03-02T06:56:13","slug":"poster-1","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/shatranj.art\/ca\/exhibit\/poster-1\/","title":{"rendered":"cartell 1"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Evoluci\u00f3 de les peces d'escacs espanyoles des dels escacs hist\u00f2rics (acedrex) cap als escacs moderns (ajedrez)<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

1. El canvi ling\u00fc\u00edstic: de X a J<\/b><\/h3>

La difer\u00e8ncia entre Acedrex i Ajedrez il\u00b7lustra l'evoluci\u00f3 fon\u00e8tica de la llengua espanyola mentre intentava adaptar el nom \u00e0rab original del joc:<\/p>

  • A<\/b>cedre (El segle XIII):\u00a0<\/strong>Aquesta \u00e9s l'ortografia principal utilitzada en el tractat de 1283 del rei Alfons X, Llibre dels escacs<\/i>. En aquell moment, la \u201cc\u201d (abans de \u201ce\u201d) i la \u201cx\u201d s'utilitzaven per captar fon\u00e8ticament el so \u201csh\u201d heretat de l'\u00e0rab. Xatranx<\/i>.<\/p><\/li>

  • Escacs (El segle XV):<\/b> A mesura que la llengua evolucionava, aquell so \u201csh\u201d es va transformar en el modern i gutural \u201cj\u201d (el jota<\/i>). Quan Luis Ram\u00edrez de Lucena va publicar la seva obra cabdal el 1497, l'ortografia ja havia evolucionat cap a la forma moderna.<\/p><\/li><\/ul>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    2. El canvi mec\u00e0nic: \u201cEl Viejo\u201d vs. \u201cDe la Dama\u201d<\/b><\/h3>\n

    Mentre el nom fon\u00e8tic canviava, les regles estaven experimentant una expansi\u00f3 revolucion\u00e0ria de poder que va alterar completament el ritme de joc. Aquesta transici\u00f3 es defineix millor pels dos sistemes descrits a l'obra de Lucena de 1497:<\/p>\n\n

      \n \t
    • \n

      El Vell (El cam\u00ed vell):<\/b> Aix\u00f2 representa les regles medievals tradicionals de l'Acedrex, on el joc era una lluita posicional lenta. En aquest sistema, la pe\u00e7a que ara anomenem Dama era l'Alferza (el conseller del rei), restringida a moure's nom\u00e9s un quadrat en diagonal. Simult\u00e0niament, l'Alfil tradicional estava limitat a saltar exactament dos quadratets en diagonal, saltant per sobre d'altres peces.<\/p>\n<\/li>\n \t

    • \n

      De la Dama (La manera moderna):<\/b> Aquest estil de joc \u201cnou\u201d va transformar l'escacs en un enfrontament \u201cr\u00e0pid, t\u00e0ctic i explosiu\u201d. Sota aquestes regles, l'Alferza va ser substitu\u00efda per la \u201cDama\u201d, que va adquirir abast il\u00b7limitat en totes direccions. L'Alfil Modern tamb\u00e9 va evolucionar fins a convertir-se en un lliscador diagonal sense restriccions, adoptant el potent moviment que abans estava reservat a peces experimentals com el Crocodile.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

      \n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

      La transici\u00f3 del cocodril a l'elefant<\/b><\/h3>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

      La transici\u00f3 del moviment de la \u201cdiagonal il\u00b7limitada\u201d al nom \u201cAlfil\u201d en la literatura espanyola marca un gir fonamental del medieval \u201cShatranj\u201d als escacs moderns. Mentre que el \u201cLibro de los Juegos (1283)\u201d del rei Alfons X va introduir per primer cop el moviment de la diagonal il\u00b7limitada mitjan\u00e7ant una pe\u00e7a espec\u00edfica anomenada Crocodile (Cocodril<\/i>), el nom \u201cAlfil\u201d no es va tornar a aplicar a aquest moviment en el joc est\u00e0ndard de 8\u00d78 fins a finals del segle XV.<\/p>\n\n

      1. El \u201cCocodril\u201d al Llibre d'Alfonso (1283)<\/b><\/h3>\n

      Al \u201cLlibre dels Jocs\" d'Alfons X\u201c<\/i>, l'alfil est\u00e0ndard encara era la pe\u00e7a medieval tradicional que saltava exactament dos quadres en diagonal. Tanmateix, Alfons va incloure una variant ampliada de 12\u00d712 anomenada \u201cGrande Acedrex\u201c<\/b> (Gran Escacs), que presentava una nova pe\u00e7a anomenada \u201cCocodril\u201d (Cocodril<\/i>).<\/p>\n\n

        \n \t
      • \n

        El Moviment:<\/b> El cocodril es movia exactament com la pe\u00e7a moderna: lliscant qualsevol dist\u00e0ncia al llarg de diagonals sense obstacles.<\/p>\n<\/li>\n \t

      • \n

        La inspiraci\u00f3:<\/b> Els historiadors relacionen aquest nom amb un fam\u00f3s regal diplom\u00e0tic: un cocodril viu enviat pel sult\u00e0 d'Egipte a Alfons X l'any 1260, com a part d'una proposta de matrimoni per a la filla del rei. Un model de fusta a mida real d'aquest cocodril, conegut com el \u201cLagarto\"\u201c<\/i>, encara penja avui a la Catedral de Sevilla.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n

        2. El canvi a \u201cAlfil\u201d al segle XV<\/b><\/h3>\n

        El nom \u201cAlfil\u201d es va utilitzar oficialment per al moviment diagonal il\u00b7limitat en el joc est\u00e0ndard de 8\u00d78 despr\u00e9s de la \u201cReforma Valenciana\u201d cap al 1475.<\/p>\n\n

          \n \t
        • \n

          Escacs d'amor (c. 1475):<\/b> Aquest poema valenci\u00e0 \u00e9s la primera obra liter\u00e0ria que descriu les regles modernes dels escacs. Hi atorga expl\u00edcitament a aquesta pe\u00e7a un \u201cpaper m\u00e9s din\u00e0mic\u201d, movent tantes caselles com pugui en diagonal. Al poema, aquestes peces ja es denominen \u201cAlfils\u201d (en valenci\u00e0\/catal\u00e0), il\u00b7lustrant que el nom es va transferir de l'antic \u201csaltador\u201d al nou \u201clliscador\u201d durant aquest per\u00edode.<\/p>\n<\/li>\n \t

        • \n

          Llibre dels jocs partits dels escacs (1495):<\/b> Escrit per Francesc Vicent, aquest llibre perdut es considera el primer tractat d'escacs moderns. Es creu que va estandarditzar el nom \u201cAlfil\u201d per al nou moviment a tota la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n

          3. Primera aparici\u00f3 en la literatura castellana (espanyola)<\/b><\/h3>\n

          Si cerqueu espec\u00edficament literatura castellana (espanyola) en lloc de valenciana, el primer \u00fas definitiu d\u201c\u201dAlfil\u00bb per al moviment modern es troba a:<\/p>\n\n

            \n \t
          • \n

            Repetici\u00f3 d'Amors i Art de l'Escacs (1497):<\/b> Escrit per Luis Ram\u00edrez de Lucena, aquest \u00e9s el llibre impr\u00e8s m\u00e9s antic sobre escacs moderns en castell\u00e0 que ha sobreviscut.<\/p>\n<\/li>\n \t

          • \n

            Lucena es refereix a la pe\u00e7a com a Alfil (o Arfil) i distingeix entre les regles \u201cnoves\u201d (de la dama) i les regles \u201cvelles\u201d (el viejo). Confirma que el \u201cnou Alfil\u201d ara es mou a trav\u00e9s de la diagonal, absorbint efectivament el moviment originalment assignat al \u201cCocodril\u201d d'Alfons.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

            \n\t\t\t\t
            \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

            D'Alferza a Dama (dama) i Reina (reina)<\/b><\/h3>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
            \n\t\t\t\t
            \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
            \n\t\t\t\t
            \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

            Tot i que avui dia s'utilitzen tots dos termes, l'elecci\u00f3 entre \u201cdama\u201d i \u201creina\u201d en la literatura d'escacs espanyola marca la transici\u00f3 del joc medieval als escacs moderns i reflecteix un esfor\u00e7 de llarga data per evitar la confusi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica.<\/p>\n\n

            1. La primera aparici\u00f3 liter\u00e0ria: la \u201cReina\u201d medieval\u201d<\/b><\/h3>\n

            En un sentit literari general, el terme \u201creina\u201d va apar\u00e8ixer en la poesia d'escacs relacionada amb l'espanyol molt abans que es convert\u00eds en el nom estandarditzat de la pe\u00e7a sobre l'escacot.<\/p>\n\n

              \n \t
            • \n

              Segle XI (Shegal):<\/span><\/b> El rab\u00ed espanyol \u201c<\/span>Abraham ibn Ezra\u201d<\/span> va escriure un poema a finals del segle XI que esmentava la pe\u00e7a com a \u201c<\/span>Shegal\u201d<\/span> (un terme hebreu per a reina).<\/span><\/p>\n\n

              <\/div><\/li>\n \t
            • \n

              Roman\u00e7 medieval:<\/b> Sota la influ\u00e8ncia dels tractats morals de Jacobus de Cessolis, la pe\u00e7a sovint s'anomenava \u2019<\/span>regina\u201d<\/span> en llat\u00ed i \u201c<\/span>reina<\/span>\u201c<\/span><\/b> en les primeres lleng\u00fces rom\u00e0niques, tot i que encara es movia amb el moviment feble en diagonal d'un sol quadrat de la \u201c<\/span>Alferza<\/span>\u201c<\/span><\/b>.<\/span><\/p>\n\n

              <\/div><\/li>\n<\/ul>\n

              2. Els primers tractats moderns: \u201cDama\u201d com a est\u00e0ndard<\/b><\/h3>\n

              Quan a finals del segle XV es van canviar les regles per crear la poderosa pe\u00e7a \u201cil\u00b7limitada\u201d que coneixem avui, el terme preferit en els tractats espanyols era en realitat \u201cDama\u201d, no \"Reina\".<\/p>\n\n

                \n \t
              • \n

                Llibre dels jocs partits dels escacs (1495):<\/span><\/b> Escrit per Francesc Vicent a Val\u00e8ncia, es considera el primer llibre impr\u00e8s sobre l'escacs moderns.<\/span> Es va centrar en la \u201cDama\u201c<\/b> (Dama) i se li atribueix l'establiment de les normes est\u00e0ndard del moviment \u201cnou\u201d.<\/p>\n

                Repetici\u00f3 d'Amors i Art de l'Escacs (1497):<\/span><\/b> Luis Ram\u00edrez de Lucena va utilitzar expl\u00edcitament el terme \u201cDama\u201c per definir el joc modern (de la dama). Rarament feia servir \u201cReina\u201d, perqu\u00e8 sovint el joc s'anomenava \u201cEscacs de la Dama\u201d (sovint associat a la reina Isabel I de Castella).<\/span><\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n

                3. Quan \u201cReina\u201d es va convertir en una alternativa freq\u00fcent<\/b><\/h3>\n

                El canvi cap a \u201cReina\u201d en la literatura espanyola de xacra de circulaci\u00f3 major va comen\u00e7ar a produir-se amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia al segle XVI, a mesura que el joc superava el seu per\u00edode inicial de \u201creforma\u201d.<\/p>\n\n

                  \n \t
                • \n

                  Ruy L\u00f3pez de Segura (1561):<\/b> En la seva obra fonamental, \u201cLibro de la Invenci\u00f3n Liberal y Arte del Juego del Axedrez\u201d, Ruy L\u00f3pez va utilitzar ambd\u00f3s termes, tot i que \u201cDama\u201c<\/b> va continuar sent dominant t\u00e8cnicament en les descripcions estrat\u00e8giques.<\/p>\n<\/li>\n \t

                • \n

                  El conflicte de l\u201c\u201dR\u00bb:<\/b> La ra\u00f3 principal per la qual \u201cReina\u201d mai no va substituir completament \u201cDama\u201d en la literatura t\u00e8cnica d'escacs \u00e9s la notaci\u00f3 d'escacs. En la notaci\u00f3 espanyola, el \u201cRey\u201d (rei) utilitza la lletra \u201cR\u201c. Per evitar confusions, a la reina se li assigna la lletra \u201cD\u201c per a \u201cDama\u201d.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

                  Spanish chess piece evolution from historical chess (acedrex) toward modern chess (ajedrez) 1. The Linguistic Shift: From X to J The difference between Acedrex and Ajedrez illustrates the phonetic evolution of the Spanish language as it sought to adapt the original Arabic name for the game: Acedrex (The 13th Century):\u00a0This is the primary spelling used […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":743,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-756","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/shatranj.art\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/756","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/shatranj.art\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/shatranj.art\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/shatranj.art\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/shatranj.art\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=756"}],"version-history":[{"count":53,"href":"https:\/\/shatranj.art\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/756\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1883,"href":"https:\/\/shatranj.art\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/756\/revisions\/1883"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/shatranj.art\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/743"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/shatranj.art\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=756"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}