Una porta intercultural: La Revolució codificada per Lucena

Publicada el 1497, aquesta obra és el document imprès més antic que ha sobreviscut i que marca la transició dels escacs cap a l'era moderna. El pare de l'autor, Juan Ramírez de Lucena, va ser un diplomàtic destacat i un convers (persona de descendència jueva) al servei dels Reis Catòlics. Aquest bagatge familiar multicultural va servir com a canal intel·lectual vital, facilitant el flux de coneixements des del Mediterrani, el nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà cap a Europa.

En aquesta obra, Lucena actua no com a inventor sinó com a compilador i codificador magistral. La transformació de la peça d'escacs consellera (dona) d'una figura restringida en la força més poderosa del tauler ja havia florit com a al·legoria de l'amor en poemes com els Scachs d'amor de 1475, molt abans de Lucena. Probablement basant-se en (i copiant) els textos perduts de Francesch Vicent de 1495, Lucena va utilitzar el poder de la impremta per universalitzar aquestes regles del “nou joc” que ja ressonaven als carrers i en la poesia. Aquest llibre representa la primera constitució del canvi del ritme lent de l'antic Shatranj cap al dinamisme dels escacs moderns.