Geometria dels carrers: el patrimoni antic de Yenikapı
Amb arrels que es remunten mil·lennis enrere, el joc de les nou cases és un dels jocs d'estratègia més antics que s'ha filtrat a través de la conca cultural unificada de la Mediterrània, el nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Aquest fragment de bilars de l'època bizantina, descobert durant les excavacions a Yenikapı, Istanbul, demostra que el joc era una part inseparable de la vibrant vida social als ports antics. La seva forma totalment laica, abstracta i geomètrica, lliure d'iconografia religiosa, la va convertir en una plataforma universal on persones de diferents creences es trobaven a través de regles compartides durant segles. Aquesta “signatura social”, gravada en pedra per un treballador del port o un mariner, és una prova tangible que l'intel·lecte i l'estratègia no només existien en els llibres, sinó en el mateix cor de la vida quotidiana.
La Primera Teoria del Joc Intel·lectual: El llegat d'Al-Adli Ar-Rumi
Escrit al segle IX pel mestre d'escacs conegut com Al-Adli Ar-Rumi, el Kitab al-Shatranj és la primera gran obra de la història que sistematitza la profunditat estratègica del joc. L'epítet “Ar-Rumi” simbolitza el viatge multiestratificat dels escacs pel Mediterrani, el nord d'Àfrica i el Pròxim Orient, i en destaca els vincles històrics amb el món bizantí. En aquesta obra seminal, Al-Adli no només va classificar les posicions d'obertura (tabiyas) i els problemes de final de partida (mansubas), sinó que també va establir les bases de la teoria moderna dels escacs a través de la intel·ligència col·lectiva d'aquesta vasta regió. Jugat amb peces seculars i abstractes, lliures d'iconografia religiosa, aquest antic joc va adquirir una profunditat matemàtica a través dels escrits d'Al-Adli, esdevenint un pioner de la cultura estratègica moderna.
